Imatges, records de tu

Assegudes, passant l’estona, comentant la jugada... són les teves amigues

Ja han passat alguns anys i encara et busco quan passo per davant del teu portal. M’aturo al pas de vianants de l’Avinguda de Lluís Companys i reviso totes les cares, sempre amb l’esperança - sense sentit -  de tornar-te a veure.

Passejo, i sovint passo per la teva cafeteria preferida. Assegudes, passant l’estona, comentant la jugada... són les teves amigues. Les miro i penso que potser encara tenen un trosset de tu, que et recorden, que t’enyoren i que segur encara els robes algun somriure.

 

Han passat molts mesos i els carrers estan igual. Els mateixos bancs on t’havies assegut a esperar que et recollíssim, els mateixos semàfors, algunes de les teves botigues preferides... sembla que avancem lents i que el temps s’atura.  

Però en realitat el temps es precipita i hem de fer esforços per recordar la teva veu, el gust dels teus macarrons, l’olor de la teca coca d’ametlles i de tantes petites coses del dia a dia.

 

Fa anys que ens vas deixar però segueixes sent el puntal i el referent. Encara que no puguem parlar, encara que no et puguem abraçar, cada dia segueixo esforçant-me per semblar-me a tu. Gràcies per tant iaia.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?