Innocents

Aquesta columna es publicarà el dia dels Innocents, una data que s’inclou en el calendari festiu d’aquests dies del solstici d’hivern en què alguns commemoren el naixent del Crist, el nen Jesús, i que la majoria utilitzen per fer regals, reunir-se amb la família i menjar i beure més del que és habitual. Tothom, o gairebé tothom, sap que es tracta d’una recreació d’uns fets històrics, per una banda, i per l’altra de la necessària estructuració d’un calendari que comporta una litúrgia i una tradició per mantenir els esquemes imprescindibles perquè les societats puguin sobreviure al pas del temps i de les guerres continues. Veure les imatges de la Missa del Gall al Vaticà en aquell entorn de luxe i grandiositat imperial és, com a mínim, contradictòri. Igual com comprovar, perquè tu mateix hi estàs ficat del tot, com el desfici i els nervis col.lectius augmenten a mesura que s’acosta la data del dia 25 de desembre.

Recentment llegia una columna d’Empar Moliner a l’ARA que em va semblar senzillament perfecta. Davant de les manifestacions de la clàssica progre que tot ho trobava malament de les festes nadalenques i del pas (convencional és clar!) d’un any a l’altra, acabava per dir-li que aquestes actituds només es poden canviar amb un remei senzill i, alhora complex, i es que hi hagi al voltant teu nens petits, siguin els fills o desprès, com és el meu cas, els néts. O sigui que hi hagi innocents.

El Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC diu, en la seva primera accepció, que l'innocent és “el que no fa mal; que no ha fet el mal, exempt de culpa” i d'innocència, “que ignora el mal”, però també afegeix una altra accepció de la paraula que a mi m’esborrona: “Fàcil d’enganyar, sense malícia”. Penseu quants innocents hi ha pel món que ajuden col.laborant en activitats per ajudar aquests dies, i tot l’any, a gent que es troba en situacions de marginalitat, o de pobresa sobtada per les circumstàncies socials que ens envolten o enfonsades ja del tot, des de fa anys en una situació molt difícil de superar? Cal ser innocent, és a dir, ignorar el mal i creure de veritat en la necessitat del seu gest, per seguir i seguir ajudant amb sacrifici del temps i dels diners, ignorant que tot això de veritat no seria necessari si alguns, bastants més del que pugui semblar, fessin l’esforç de no voler acumular tanta riquesa i tant de poder que mai a la vida podran exhaurir.

Fa falta ser innocent per llegir als diaris, veure a la televisió, escoltar a les ràdios o comprovar directament per amics i coneguts, per realitats properes, com l’acció dels fabricants del mal, dels conreadors de la misèria humana, pels criminals que juguen amb les vides i la salut dels altres, segueixen protegits pels poders públics amb una connivència culpable i seguir i seguir treballant.

La història bíblica ens diu que el rei Herodes, amb l’afany de conservar el seu regne, que creia podia ser derrocat pel nou rei, el nen que havia nascut a Betlem, va fer matar a tots els nens de la ciutat indiscriminadament. Però el nen va sobreviure. L’innocent va resistir el mal. I encara segueix... I no és una qüestió religiosa, que també, si no de confiança en la humanitat.

Bon Nadal i feliç any Nou!

Més informació
 
Comentaris

Destaquem