Jaume Pla a La Seca

Tot plegat, un homenatge merescut i ben bonic
Jaume Pla a La Seca
Tot plegat, un homenatge merescut i ben bonic

El proppassat dimarts 28, es va retre un homenatge a en Jaume Pla a La Seca. Ja ens ha fet 88 anys i encara segueix pujant a l'escenari.

 

La presentació va estar a càrrec d'Hermann Bonnin. Els parlaments d'en Jordi Coca, Francesc Nel·lo i Ignasi Roda. Posteriorment va haver-hi una projecció on en Ramon Grau, la Mercè Conesa i d'altres el felicitaven. Tot d'un plegat, en Jaume va pujar a l'escenari i ens va obsequiar amb una interpretació resumida de l'obra Abans que pugi el teló de Víctor Alexandre. I, com a sorpresa, una cançó sobre l'homenatjat, interpretada per dos joves de veus meravelloses. Finalment, el pica-pica.

 

Vaig arribar amb el temps just i ja era plena la sala. Sort que havia reservat la meva entrada i tenia un seient a la tercera filera. Hi havia molta gent de Sant Cugat. En Pep Tugues, l'Eduard Jener i d'altres que, més tard, vaig anar veient.

 

Tot plegat, un homenatge merescut i ben bonic.

 

Quan en aquesta mateixa web vaig escriure l'article La iaia i Jaume Pla no podia imaginar-me que tot acabaria d'aquesta manera. Exterioritzava, això sí, un desig i un acte de justícia: s'ho mereixia. No hauria estat just que el comiat seu hagués estat una obra amb un paper secundari; havia de ser un treball especial, que parlés d'ell.

 

Aquella nit a La Seca, em vaig sentir en pau amb mi mateix. Em deia "Això sí, Rafa. Això era el que anava buscant. I en Víctor Alexandre ha donat en el clau".

 

I és que, en Víctor, va anar més enllà. Va fer que en Jaume parlés de com estava el teatre durant el franquisme i en l'actualitat. També va esmentar el públic, de la importància de l'espectador i de com els actors estan d'agraïts amb la seva presència. Va ser, al meu entendre un dels moments més importants de l'obra.

 

Com us deia, un homenatge merescut i bonic.



Comentaris