Jener, tot l'any

Perdonin que faci una columna personalitzada. Si ho penso bé totes les columnes ho són de personalitzades. Els que tenim l’ocasió i la sort d’escriure aquí ho sabem prou. La coordinadora d’aquesta web, Laura Grau, ens demana sempre que els temes siguin locals. Aquesta vegada ho faig a mitges perquè crec que, sense ser un tema únicament d’aquí, ens afecta a tots. Comença el Año Mariano (Mariano Rajoy, es clar) que ens portarà un progressiu empobriment material, és a dir, econòmic, que malauradament tocarà a la majoria.

La qüestió més greu és que aquest empobriment material està generat per una transformació de les actuacions d’aquells que condueixen i generen la riquesa que, per altra banda, seran molt més rics que mai. La diferència, doncs, és que ara, ja fa un temps, però ara més que mai, els que maneguen el funcionament material del món no tenen cap mena de vergonya en dir-ho i dir-ho ben alt. La sensació d’impunitat no és només això, una sensació, sinó que la realitat diària ens fa entendre que és una veritat incontrovertible.

Acabo de llegir un llibre que porta el suggestiu títol de: El banco. Cómo Goldman Sachs dirige el mundo, escrit pel periodista francès Marc Roche, editat a França l’any 2010 i a Espanya, només en castellà per Deusto, l’any 2011. Si el llegiu podreu comprovar, probablement coses que ja se sabien, com això ve de lluny (alguns dirien que des de sempre) però la diferència substancial és que ara nosaltres vivim en un món que s’ha fet petit per les xarxes de comunicació i per unes empreses de finances que treballen les 24 hores del dia amb l’únic propòsit de fer diners, al marge de qualsevol altra cosa.

Abans (parlo dels darrers dos segles) existien els governs que sorgien, en principi, per l’exercici més o menys democràtic del vot, allò tan bonic d’un home un vot (perdoneu: un home i una dona, es clar), i naturalment els poders financers, el poder militar i el poder eclesiàstic. Desprès, el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial que jugava a equilibris amb els altres. Avui ja no cal fer tants equilibris. Només hi ha un poder que s’ha tret la careta i demostra, realment, qui mana.

Tenien raó els que diuen que el proper solstici d’hivern, el dia 21 de desembre de 2012 a les 11 hores i 12 minuts s’acabarà el món segons el calendari maia? Pràcticament ja s’ha acabat. Però potser el que passarà és que començarà un altre de millor. Un altre llibre, Historia de las sociedades secretas de Jean Charles Pichon, editat l’any 1969 (bon any, per cert!) descrivia una línia del temps marcada des de fa 5.000 anys que apunta a un esclat de l’harmonia i la fraternitat per l’any 2.112.Els maias es van equivocar de cent anys!

Ho veieu? Cal ser optimista, només esperar cent anys i la cosa s’arreglarà. Clar que, ben pensat, potser nosaltres no ho veurem. Quina llàstima!. Mentre tant, jo celebro el meu mes, Gener, però com sempre seré Jener, tot l’any. Un any que desitjo sigui millor per tots, però...?

Més informació
 
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?