Quan vaig arribar al barri de les Planes, una de les coses que em va cridar l'atenció, era que hi havia un força elevat de gent amb edats igual o superior als 65 anys. L'acollida per part de tothom va ser molt i molt bona, aconseguint ràpidament que no enyorés els meus orígens Graciencs.
De mica en mica, vaig poder intercanviar experiències i vivències amb la gent que hi vivia de tota la vida. De ni do! Ús recomano que en parleu, val la pena fer-ho. En la mateixa línia, vaig poder percebre les dificultats que es troben en el dia a dia, sobretot els festius. Baixar a Barcelona es converteix en una odissea. No hi ha transport públic que els apropi a l'estació per anar a veure la família, anar al cinema o simplement compartir una estona amb altres persones. Tots sabem la importància de combatre la solitud, especialment quan arribes a certa edat!
Traslladar-se en cotxe és també força complicat, no tots disposen de vehicle propi o de les condicions òptimes per conduir. No cal que incideixi massa en les dificultats de fer-ho caminant, degut, en gran mesura, per les condicions infrahumanes dels nostres "carrers". Així doncs, poques alternatives tenen per sortir de casa seva qualsevol dia laborable i no cal dir els festius.
En fi, crec que val la pena empatitzar una mica amb totes aquestes persones i posar mesures encara que siguin correctores per minimitzar les dificultats afegides que es troben en el seu dia a dia.
Jo, voto Sí.