Joc d'equilibris

Cal no oblidar les dures imatges que ens van colpir (i a tota la comunitat internacional, en dono fe) i que provocaren que la del 1-O fos una jornada atípica
Joc d'equilibris
Cal no oblidar les dures imatges que ens van colpir (i a tota la comunitat internacional, en dono fe) i que provocaren que la del 1-O fos una jornada atípica

Escriure aquest article d’opinió a poques hores que el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, comparegui al Parlament de Catalunya per tal d’escatir el "i ara, què?" després del referèndum de l’1 d’octubre fa que sigui del tot temerari (i alhora innecessari) emetre qualsevol tipus de predicció o desig sobre el que passarà aquest vespre al Parlament. Queden poques hores i ja ho sabrem.

 

Més enllà d’això, un dels articles que la darrera setmana va fer fortuna a la premsa del nostre país va ser el del Conseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, titulat "Hores greus en un país per a tots". Hi ha una frase que m’agradaria subratllar: Que el referèndum ens vincula i ens obliga és tan cert com que la repressió a la qual va ser sotmès va alterar la jornada i els resultats.

 

I és justament aquí on rau el joc d’equilibris que el president Puigdemont avui al Parlament haurà d’intentar trobar. D’una banda, la defensa del caràcter vinculant del referèndum i del mandat d’un Parlament democràticament elegit el 27 de setembre de 2015. Però d’altra banda, cal no oblidar les dures imatges que ens van colpir (i a tota la comunitat internacional, en dono fe) i que provocaren que la del 1-O fos una jornada atípica, amb una violència policial que jo, que vaig néixer l’any 1996, creia ja superada. Una repressió que privà més de 750.000 persones al seu dret a vot i que infligí una por insòlita en un Estat democràtic. El resultat fou un 90% a favor del SÍ, amb una participació del 43% que, en circumstàncies normals, hagués sigut major.

 

No podem oblidar ni la primera part de l’extracte que he transcrit, però tampoc l’altra. Aquest vespre a les sis. Veurem.  



Comentaris