Jugar al límit...

Hi han moments, que en un partit de rugbi, tens la sensació, ets conscient que defenses unes accions que estan al teu darrere i aleshores acceptes que acabaran marcant o bé comences, conscientment, a jugar al límit, assumint a priori, que el referí et xiularà falta i si reincideixes et traurà del camp per 10 minuts.

És legal, és moral...? És normal, no es planteja cap acte violent i es fan servir les mateixes normes del joc, que ja han previst aquestes potencials actuacions irregulars.

Tanmateix, axó, permet resituar-se i defensar de cara primer i si és possible atacar després, per com a mínim plantejar un nou escenari de joc.

Aquest exemple esportiu, mostra el que ens està passant amb el canvi climàtic, ja ens ha sobrepassat i per tant, fa i farà molts estralls en el nostre model de vida.

Cal doncs, jugar al límit, plantejar solucions imaginatives, potser ara no del tot legals (socialització dels recursos, ús de les energies alternatives, redefinició del concepte propietat del sol i d'altres, justícia social, riquesa, ....), però que ho seran, perquè a algú li ve al cap una llei, que no serveixi per al bé de la gent? Recordem tant sols, la igualtat en el vot femení i dels negres, la prohibició de l'esclavatge....es va haver d'anar contra la llei, per aconseguir la justícia, quina paradoxa, quina realitat.

Cal jugar dur, el partit ho és, ens resten poques opcions i guanyar-lo paga la pena, per ara i demà, per a la fi, com en el rugbi, poder gaudir d'un bon tercer temps on tothom hi és activament.