L’efecte tap

A l'article del Tot Sant Cugat, núm. 1513 parlàvem de l'efecte plaça i d'un estudi del 2008 en el qual es mesurava el ritme cardíac de diferents membres d'una colla i de familiars en el transcurs d'un assaig i d'una actuació castellera. En aquell moment es concloïa que la plaça ajudava a assolir un rendiment òptim i mantenir el nivell de tensió elevat.

Després de l'actuació de diumenge del Concurs de Castells, creiem que aquesta conclusió és vàlida per a qualsevol plaça llevat de la Tarraco Arena Plaça (TAP) el diumenge de Concurs. Allà els nivells de tensió són tan elevats que sobrepassem els límits adequats i aconseguim l'efecte contrari.

Fixeu-vos que els castells descarregats per les colles més novelles en aquella diada van ser tots en ronda conjunta, quan l'atenció del públic i de la resta de castellers és més dispersa. També és veritat que els castells provats individualment eren els castells límit de cada colla, però ni en el cas dels Castellers de Sant Cugat, ni en els de Sabadell, ni en el dels Marrecs de Salt, els respectius castells de 9 amb folre van pujar d'una manera que fes pensar en una caiguda en la descarregada. La cridòria en carregar el castell, els murmuris quan hi ha alguna cosa que no va bé o els crits d'ànim, són estímuls molt potents no només per a la canalla, sinó per a tota la colla.

Els integrants de la pinya no veuen el castell i es refien de la resposta dels aficionats per interpretar-lo, però a la TAP els crits són tan eixordadors que la pinya no sap quina és l'evolució real del castell.

Per triomfar en aquesta jornada tan especial, cal gestionar molt bé aquest efecte TAP.

Gausacs, amunt!