L’esport de Sant Cugat a partir de les eleccions vinents

Es tanca un any en l'esport de Sant Cugat; hem sigut Ciutat Europea de l'Esport, que pot valorar-se en positiu, com un reconeixement a l'estructura associacionista del poble, als esforços econòmics municipals vers les instal·lacions i també, el programa EMPAT d'igualtat de gènere així com el suport, incipient a l'esport per persones amb incapacitats i a les madures (sènior és una collonada anglosaxona i vell és un concepte antic).

També s'ha fet una excessiva magnificació dels esportistes d'elit, molta façana, massa. Però, que queda i sobretot que genera pel futur, penso que molt poc, quasi res.

Així segons IDESCAT tenim una estructura de població, més esbiaixada vers les dones i els individus adults/madurs, que no pas als infants i els homes i així i tot, que es fa realment per l'igualtat de gènere i pels veterans? Com podem atendre les necessitats de nous col·lectius com els de veterans amb les mateixes instal·lacions i sense canviar horaris, com es pot parlar d'igualtat de gènere, quan no hi ha llocs on deixar les criatures en horari de pràctica esportiva, perquè no es vincula seriosament esport i salut amb convenis amb l'ICS i els CAP locals, si l'esport és un dret universal, perquè no es pressiona des dels municipis a una reducció en els costos de l'activitat esportiva en l'àmbit de federacions i GENCAT.....?

L'esport és i ha de ser una de les palanques de canvi social i no fa l'efecte, que s'estigui plantejant.

Venen municipals, cal estar atents amb les propostes vers l'esport, ja que aquest és molt més que activitat física, cal tenir-ho sempre en compte.