L'exemple de Sant Jordi

Sant Jordi ens fa creure en una societat més lectora i, per tant, més culta i més crítica

D'aquí menys d'una setmana serà Sant Jordi, el dia més bonic per a viure a Catalunya. Un dia feiner, però diferent. Un dia que s'inunda de llibres i de roses, de parades al carrer i de Senyeres. És difícil trobar algú a qui no agradi el dia de Sant Jordi. És, doncs, un dia que trobes a faltar quan ets lluny de casa, com em va passar a mi l'any passat.

Enguany, el dia de Sant Jordi cau en una setmana que la començarem menjant la mona i l'acabarem votant a les eleccions generals. Per tant, les places quedaran inundades més que mai de paradetes, punts de llibre i globus dels partits polítics a la recerca de votants.

Sant Jordi encarna una de les grans lliçons del catalanisme, que és la unitat civil del poble, és a dir, la no divisió del país en dues comunitats que no es parlen. Sant Jordi l'encarna molt més, és evident, que una Diada Nacional en què tot (inclosos els actes institucionals) gira entorn d'una manifestació de part.

Sant Jordi ens fa treure la Senyera. Sí, la bandera oficial de Catalunya, passada de pantalla per uns i menystinguda pels altres. Sant Jordi ens fa creure en una societat més lectora i, per tant, més culta i més crítica. Sant Jordi treu el millor de Catalunya.

Que l'esperit del dia de Sant Jordi vagi més enllà del 23 d'abril. Que llegim molt durant l'any, que estimem molt, i que ens estimin molt. Que aquesta festa que ens treu al carrer a tots ens faci ser inconformistes amb la societat dividida en dos blocs que ara tenim. Que aquesta festa ens faci voler recuperar la unitat civil del poble. En definitiva, que l'exemple de Sant Jordi ens acompanyi a les urnes el pròxim 28 d'abril.

 
Comentaris

Destaquem