La cambra o dormitori
Antigament, a moltes cases, abans d’arribar al dormitori hi havia una sala amb un envà que la separava d’aquesta habitació. Les dues peces de l’estança, malgrat l’envà, eren la mateixa i quedaven unides per una portalada que les comunicava. A la sala o saleta, normalment hi havia un tocadoret, l’aigua i el recipient per rentar-s’hi i, si la casa era benestant, alguna tauleta, butaca o cadira, sempre presidida per un gran mirall. A les cases més humils només hi havia una habitació amb una calaixera amb una peça de marbre blanc i un mirall a sobre, o bé una capella de vidre amb algun sant de la seva devoció. El llit gairebé sempre era presidit per un santcrist de més o menys volum.
Els mobles variaven segons l’espai de l’habitació i del poder econòmic de cada família. Si el dormitori era de matrimoni, a part del llit gran, hi havia una tauleta de nit a cada costat amb algun llum a sobre o al costat. No hi faltava mai el seu despertador o alguna fotografia d’algun familiar proper. Si l’habitació s’ho permetia, també hi havia un armari rober més o menys gran. Tots aquests mobles eren molt relatius, tot depenia, com sempre, de la situació econòmica de cada família. Jo n’he vist de ben simples, amb un llit de ferro amb poques filigranes, una tauleta de nit d’aquelles més simples, estretes i altes, amb el despertador a sobre i un llum només en un costat, una cadira per posar-hi la roba i poder-s’hi vestir l’endemà i para de comptar.
Els repartiments dels usos de les cases no sempre han estat iguals. Com he dit anteriorment, els dormitoris gairebé sempre se situaven en els llocs on el sol no hi arribava i això no era gaire saludable, puix la falta de claror natural i la poca ventilació donà lloc a un refrany molt savi. “Casa de sol no banyada, n’és del metge freqüentada”.
Suposadament les cases han de ser àmplies i assolellades, però la realitat és ben diferent. Avui dia cada vegada les fan més esquifides, sigui perquè s’hi fa menys vida, o perquè molts matrimonis treballen tots dos i els fills, si en tenen, dinen als col·legis i només s’hi ajunten als vespres, i moltes vegades ja han fet un berenar-sopar a qualsevol lloc. Així doncs, els pisos petits cada vegada triomfen més, com els apartaments, que és la mínima expressió de l’habitacle.
Quan es compra o lloga un pis o habitatge, alguns situen el dormitori principal a l’habitació més assolellada, però pocs ho fan, és més corrent deixar aquesta part com a sala. La majoria prefereixen una cambra interior pels motius que ja he exposat. Una de les raons és que si el matrimoni és jove, solen fer més vida social i surten de nit, i les habitacions interiors són més silencioses i no els destorben els sorolls de fora. Però això també és molt relatiu, ja que si el dormitori, per exemple, comunica amb un celobert, els sorolls de rentadores, rentaplats, gossos tancats al celobert, veïns xerraires i cridaneres també fan la guitza quan arriba l’hora del descans.
Més informació