La Capsa

Jo no sé si vosaltres però jo sempre he tingut una especial afecció per les capses. Capses grans, petites, de cartó, de fusta, cuir, etc. per guardar fotos, rellotges o petites cosetes d'aquelles que et fa il·lusió trobar-te per casualitat de tant en tant. De fet una capsa és com un recull d'un temps ja passat. Una capsa és un resum representat per un conjunt de coses, materials del seu contingut que ens fan pensar, recordar, sentir emocions que han quedat suspeses en el temps.

Esprement una mica més aquest relat podríem dir que les capses són objectes fonamentals en les nostres vides. Què faríem sense les nostres capses? És per tot això que tenim l'obligació de cuidar aquests objectes tot sovint oblidats en l'absurditat de les nostres vides simples i envoltades de complexitat afegida. Tenim el deure de protegir el nostre llegat però... Compte!! Compte amb les capses que anem omplint a partir dels temps que estem vivint.

Vull dir amb això que no és possible guardar res si el que fem o vivim resulta ser un no res. La diferència entre la capsa com a record i la nostra consciència és substancial. La capsa és objectiva en els records que representa, la consciència pot ser subjectiva perquè podem ajustar la realitat a una ficció o engany a la nostra conveniència. Tothom o esmenta però no per això és menys important que del que fem o no fem avui esdevindrà el benestar o no dels nostres successors i les conseqüències d'això condicionaran la seva història.

Dit d'una altra manera: no mirem cap a un altre costat, no sigui que tot tancant la capsa ens agafem els dits.