La Cavalcada

Cada any per aquestes dates recordo quan vaig venir a viure a la ciutat. No és perquè hi arribés per aquesta època, ni tan sols hi ha alguna raó de tipus personal per recordar-ho. Però si hi va haver una vivència o potser una observació que em va quedar marcada i que vaig rememorant ara ja fa més de vint anys.

En el decurs del primer Nadal, amb el brogit de la festa i la gent gaudint de la il·luminació, la decoració i les cançons típiques d'aquests dies, vaig adonar-me que a diferència d'altres molts llocs, els carrers de Sant Cugat estaven plens de criatures, plens de cotxes de nadons, de famílies molt joves que passejant donaven escalfor i color als carrers, per aquella època la majoria sense ser vies de vianants com ho són ara.

Fins a tal punt em va marcar aquesta observació que al cap d'uns mesos, escrivint en el Diari de Sant Cugat en l'espai d'opinió, vaig titular un article "Sant Cugat ciutat dels nadons". Aquells nadons, ara ja grans, pot ser que segueixin passejant aquests dies pels mateixos carrers, ara sí, amb la tranquil·litat que dona ser espai de vianants, però havent canviat el seu paper.

En aquell moment anaven dintre del cabàs, avui el porten empenyent per anar al mateix lloc. Per anar a rememorar el somni dels Reis que té el reflex més clar en la Cavalcada.

Les cares són les mateixes, el fred ha canviat, en fa menys, però la màgia de la nit, la llum, els entorns de cada majestat i les tones de caramels segueixen traslladant-nos al món de la il·lusió per un dia a l'any.

Tot plegat són pares embadalits mirant i gaudint de la cara embadalida dels seus petits. Aquest és sens dubte el millor valor de la Cavalcada.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem