La mida i la imaginació

En un altre intent de desprestigiar tot allò que no s'adeqüi a la seva imaginària Espanya grandiosa i imperial, el Partit Popular de Sant Cugat ha tornat a fer el ridícul. Alguns no saben ni tocar fons amb dignitat. Tot i els continus i còmics intents de moralment petits individus per destruir tota riquesa cultural d'on trepitgen, les persones i els pobles s'hi resisteixen, fins i tot quan aquests petits individus fan servir la violència.

En el cas català sovint fem servir el foc per representar la resiliència del nostre poble, i una flama simbolitza la continuïtat de la nostra cultura i identitat. Durant les ja tradicionals marxes de torxes, desenes de persones acompanyen la seva pròpia flama fins al centre de les ciutats o pobles, encapçalades pels qui lideren aquesta resistència.

A Sant Cugat, alguns xenòfobs del Partit Popular, violentament contraris a tot el que no segueixi les seves utopies nacionals, aprofiten la semblança exclusivament estètica en l'ús del foc per intentar relacionar el moviment catalanista amb d'altres de supremacistes i excloents, alhora que sovint els veiem liderant protestes de caràcter racista i plenes d'agressions. Han arribat a un punt tan fondo i còmic que la pobresa intel·lectual que exigeix el seu discurs per arrelar és gairebé impossible de trobar.

Per interès general dels santcugatencs cal tenir un Govern que estimi la diversitat, que treballi per la continuïtat de qualsevol realitat cultural, i que faci de Sant Cugat un indret acollidor per tot nouvingut. Per això sempre el Govern ha de liderar la resistència catalana, i per això és un orgull que l'alcaldessa encapçalés la nostra Marxa de Torxes.