La mirada de la Gemma

El divendres 5 de maig vaig anar a la inauguració de l'exposició "Lung & Bones" de Gemma Molera. Pulmons i ossos.

La Gemma és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i especialitzada en escultura i gravat. Ens vàrem conèixer l'any 2008 quan va fer un dels vanos de les Lectures a la fresca que organitzen els Amics de Pedra i Sang. Des de sempre m'ha sobtatUns ulls que semblen penetrar i entendre, aprofundint. Uns ulls que semblen penetrar i entendre, aprofundint.

Fa dos anys li van diagnosticar un càncer de pulmó amb metàstasi als ossos. Amb el pas del temps he après que vol dir allò del carpe diem horacià, i no només aprofita el dia si no adona't del moment precís que vius, de tot el que et regala. L'acte del divendres era un regal de l'amor, la tendresa, la sensibilitat, basada en el reconeixement del dolor, de la malaltia entesa com una eina per donar encara més sentit a la vida.

Molts cops les paraules no permeten expressar la totalitat dels sentiments, no són suficients per transmetre les sensacions que cadascú voldria compartir amb els altres. Paraules d'en Ramon Balasch, de la Gemma i la tinent d'alcalde Carmela Fortuny que va deixar a banda, de manera intel·ligent, el càrrec polític. Desprès, música per arrodonir l'acte amb un quartet on figurava una filla de la Gemma.

Jo vaig seguir amb música el divendres al costat, a l'església de Sant Pere on Camerata Sant Cugat dirigida per Xavier Baulies amb un nou concert de música sacra coral. Escoltant Caelus Novus et Terra Nova a partir de l'Apocalypsis Ioanis de Raimon Romaní, compositor de Sant Cugat, em va semblar entendre una mica la bellesa, la força, de la mirada de la Gemma.