La plaça Barcelona
És un espai que s’ha retrobat amb la història, com diuen els mateixos veïns de la plaça que en molts casos encara el recorden de la seva joventut i de la que en tenen els millors records de la seva infantesa quan encara no es jugava amb els estris sofisticats que s’utilitzen avui en dia i que la paraula jugar estava indefectiblement lligada amb estar al carrer.
Però no sols és això, perquè amb una ciutat com la nostra li falten espais com aquest en el que l'antic es barreja amb la modernitat i permet fer un lloc en el que t’hi puguis trobar bé per anar a badar sota un plataner, a xerrar amb uns amics o a sentir la frescor del capvespre sense el brogit dels cotxes. Un lloc en el que encara trepitges la terra de tota la vida, que per altra banda quasi ha quedat relegada als parterres florits o als parcs per a canalla i un lloc en el qual el soroll de la ciutat dóna pas al silenci de les fulles mogudes per l’alè d’aire que ve pels diversos carrers que hi arriben.
Una plaça que, de ben segur, de dia es convertirà altre cop en la plaça del poble que ha estat sempre i que per les seves característiques, al capvespre i a primeres hores de la nit serà punt de trobada de colles de totes les edats que la faran seva com un lloc amigable i carismàtic i viu per passar les hores d’oci, divertir-se, conversar i en molts cassos anar de marxa.
Un encert. A Sant Cugat li feia falta un espai així.
Segueix @lluisgodayolgen a twitter.
Més informació