Les fonts tornen a brollar

Fa molt goig caminar per aquesta Collserola tant nostra i tant castigada

És quelcom que darrerament hem vist pels boscos del voltant de Sant Cugat, boscos humits i frondosos, bolets per tot arreu i, sobretot, fonts que durant molts anys havien estat seques, ara tornen a rajar sense parar, plenes d'aigua i alegria.

Fa molt goig caminar per aquesta Collserola tant nostra i tant castigada. Gaudir dels camins, observar els arbres, com la molsa i líquens envaeixen els troncs, com les falgueres omplen llocs ombrívols. Com el vapor d'aigua fa ombres mentre es va enlairant.

Que bonic és el món de la natura i la llibertat quan en pots gaudir a bastament i que trist és pensar en els nostres ostatges tancats injustament a les presons. La font de la llibertat està seca i ben seca i no se sap quan tornarà a rajar. Més ara amb dos dels Jordis començant una vaga de fam amb un final complicat.

On som i on anem? Aquesta és la pregunta que tothom es fa i que ningú rep resposta. Perquè no s'implementa la República proclamada el 27-O? No farem res per evitar que tornin a emportar-se els presos a Madrid?

Perquè tinc la impressió que ara el poble fa nosa, que ni parlar-ne de mobilitzacions, ni parlar-ne d'armilles grogues i de bloquejar el país. Potser per a l'11S ens tornaran a convocar, ens enviaran a manifestar-nos a Lledoners enmig del camp, ens faran apuntar a webs per veure quanta gent de bona fe encara està disposada, però sembla que no volen ingerències que no siguin estrictament polítiques, com si ara la partida estigui al seu nivell. Partida, rendició o claudicació?

Nosaltres sempre tindrem Collserola, els seus boscos i les seves fonts, esperant que la font de la llibertat torni a brollar ben aviat.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?