Les separacions sempre son doloroses
Quan una relació sigui del tipus que sigui deixa de funcionar, i s’ha intentat arreglar sense èxit, la millor solució es seguir cadascú el seu camí
Durant la primera fase de la separació, es passa per una temporada de fixar-se en tot el que fa la teva exparella i sempre es fan interpretacions equivocades pensant que qualsevol acció és un atac, i res més equivocat. Un altre de les particularitats comuns de moltes separacions es que un dels membres no troba millor manera de reafirmar-se com a persona que fer una crítica destructiva del que fins ara era la seva parella i què ara creu que es el seu rival, intenta desprestigiar de qualsevol manera davant d’amics, familiars i qui sigui que estigui al seu abast.
Explico aquesta situació a nivell de les parelles, però és completament extrapolable al món de l’economia, i a nivell empresarial com socis, etc... Però, des de la meva humil opinió, voldria fer algunes afirmacions i donar alguns consells per tractar de suavitzar aquestes situacions. Quan una relació sigui del tipus que sigui deixa de funcionar, i s’ha intentat arreglar sense èxit, la millor solució es seguir cadascú el seu camí. En aquest nou paradigma que es crea, el millor es fer la teva vida sense fixar-te en el que fa el teu anterior, amic, soci, parella o el que sigui, i fer el que tu fas. Sempre pensar en positiu i mai interpretar que sou competència, veure que aquesta nova situació pot aportar nous i enriquidors horitzons que et poden fer millor i inclús fer-te més feliç que anteriorment.
Com a consell final dir que allargar una situació d’enfrontament continu pot debilitar a ambdues parts, el millor per tots es “Viure i deixar viure”, i com es diu en castellà “Moraleja”.