Libertas capitur

El debat pura i únicament ideològic pot ser extenuant i, pitjor encara, estèril pel ciutadà (que paga impostos per a que els polítics per a que solucionin problemes, precisament)
Libertas capitur
El debat pura i únicament ideològic pot ser extenuant i, pitjor encara, estèril pel ciutadà (que paga impostos per a que els polítics per a que solucionin problemes, precisament)

No sempre hom té l’oportunitat de gaudir d’una tribuna als mitjans de comunicació i no sempre es disposa del temps per participar de la política del seu municipi. Aquesta, com qualsevol persona amb més experiència que el que els escriu els dirà, es caracteritza per ser molt més propera, sinó la més propera al ciutadà, que és on resideix el seu encant. Pensin en els problemes que perceben diàriament (gestió de la brossa, reciclatge, trànsit, estat de la via pública, opcions comercials i d’oci, manteniment dels parcs i jardins, etc.) i veuran que la majoria tenen solució local.

 

A vegades, precisament per la seva proximitat, la gestió dels problemes ens porta a apropar-nos més a la realitat, tot allunyant-nos de la nostra ideologia, que defensem fermament, per altra banda, a l’arena autonòmica i estatal. No em malinterpretin, això està molt bé. El debat pura i únicament ideològic pot ser extenuant i, pitjor encara, estèril pel ciutadà (que paga impostos per a que els polítics per a que solucionin problemes, precisament).

 

No obstant això, crec que és sa que els partits mantinguin la seva ideologia clara, com un far, quan naveguin pel complex mar de la política municipal. Sí, els polítics navegaran i hauran de saber dominar les onades i temporals, però el far els guiarà per un camí. Tanmateix, els polítics han de saber en quines aventures embarcar-se i si té cap sentit sotmetre als recursos municipals i a la paciència dels veïns certs temes, més adients per altres contexts.

 

Dit això, es presenta al que els escriu un repte peculiar que altres formacions no pateixen, que es traslladar la pròpia ideologia, el liberalisme (o libertarianism) al poliedre municipal, que és el que pretenc fer, article rere article, gràcies al Tot Sant Cugat. Escoltin, i si no qualla la idea, tornem a parlar del Procés.

 

És compatible l’Estat mínim en el nostre marc? Pren noves formes la llibertat a les ciutats del segle XXI? Ja veurem.



Comentaris