Màgia, Somnis i Píndoles

Fa uns dies, un gran amic irlandès, CJM, em va convidar a passar un cap de setmana "cultural i esportiu" junts. Jo pensava que seria a Dublín, la seva ciutat, però no. El pla era trobar-nos a Londres el divendres a la tarda, veure un espectacle a la Royal Opera House i, l'endemà de bon matí, agafar l'Eurostar a París per veure la selecció d'Irlanda jugar contra França. Al llarg dels anys, he vist molts partits de rugbi del 6 Nacions, però mai presencialment. Va ser un cap de setmana inoblidable.

Vam veure Giselle del Royal Ballet des d'unes cadires situades entre bastidors, on (segons la Johanna, la Cap de Regidoria) havien assegut, unes setmanes abans, el Príncep Carles i la Camilla. Un POV privilegiat i màgic, com si gairebé forméssim part del gran muntatge de Peter Wright. I, l'endemà, al Stade de France, la màgia va persistir.

Sota una fina pluja, Irlanda perdia per un punt i només quedaven 2 minuts i mig d'un partit que semblava impossible de remuntar. Els seguidors irlandesos es mossegaven les ungles, resant i blasfemant alhora, fins que, després d'una èpica seqüència de 40 fases, Johnny Sexton va marcar un drop goal increïble des del mig del camp. De cop, el sofriment es va convertir en alegria i en salts i abraçades del clan celta. Cal tenir fe fins al final! En despertar-me a La Floresta, el dilluns al matí, em vaig preguntar si aquest cap de setmana perfecte havia estat un somni.

Però ara del macro al micro. El divendres 16, us recomano 3 espectacles de microteatre en diferents espais del Teatre-Auditori (Cafè Auditori, Sota Escenari i Taller d'Escenografia): unes píndoles teatrals que, com el meu Giselle a Londres, us oferiran un POV únic i màgic que us farà viure el teatre d'una altra manera.