Mauthausen i el Valle de los Caídos

Fa poc vaig anar al camp de concentració nacionalsocialista de Mauthausen, Àustria. La meitat del camp va ser enderrocat però la part principal encara es pot visitar. Es tracta d'una fortalesa d'estil medieval construïda l'any 1938, que s'aixeca dalt d'un turó envoltat d'un immens camp verd. Al pati d'entrada s'hi troba una exposició a l'aire lliure d'escultures, cadascuna feta per una nació diferent i en memòria dels morts d'aquella nació en aquest camp de concentració. Malauradament el gran nombre de catalans morts en aquell indret encara manca monument, i són avui representats per l'escultura del mateix estat que els va enviar allà de bon grat.

El poble de Mauthausen va ser triat per l'existència d'una mina de granit. Els empresonats en el camp eren obligats a minar-la i a transportar pedres de fins a quaranta-cinc quilos posades a l'esquena. Aquesta era una forma d'exterminar en el camp; l'esgotament físic fins a provocar la mort. Avui el camp és un memorial en honor a la resiliència dels pobles, a la vida, a la tolerància, i a la humanitat. A Espanya existeix un indret semblant, però que malauradament s'alça avui en honor de tot el contrari. Construït també amb el treball forçat de molts presos, i també probable camp d'extermini per esgotament físic, en comptes d'honorar avui els sobrevivents i els lluitadors per la llibertat, honora els defensors del mateix feixisme que Europa fa dècades que condemna. En comptes de representar la vergonya d'un poble pel seu passat feixista, en representa el seu orgull. Avui el primer lloc és un memorial a la vergonya, i el segon a la glòria nacional espanyola.