Model de ciutat

Li sembla poc aquest model de ciutat! És molt lloable la seva reivindicació dels tres alcaldes anteriors, però no oblidi que són pares i mare d’aquest model de ciutat

L’alcaldessa, en la seva salutació del nou any i en aquestes pàgines, ens deia, entre d’altres coses, que aquest 2019 podrem decidir el model de ciutat que volem. Dona, no li sembla que arriba una mica tard! El model de ciutat ja el tenim: la tercera ciutat espanyola de més de 50.000 habitants amb la renda per càpita més alta i una de les ciutats on l’habitatge és més prohibitiu. Li sembla poc aquest model de ciutat! És molt lloable la seva reivindicació dels tres alcaldes anteriors, però no oblidi que són pares i mare d’aquest model de ciutat. Cal reconèixer que certes condicions objectives venien donades, però hi ha hagut una evident voluntat política de fer-la així.

Precisament, uns dies després des d’aquestes pàgines se’ns explicava que una família, per dedicar només un trenta per cent a pagar el lloguer del pis, agafant el preu del lloguer mitjà, necessita uns ingressos de 3.553 euros. Quantes famílies ho aconsegueixen. Li posaré un exemple. Les persones que treballen en un supermercat o gran superfície comercial tenen un sou que es mou entorn els 1.100 euros. Vés per on, el preu mitjà d’un lloguer a Sant Cugat. Una parella que hi treballi, necessita el sou d’un dels dos per poder pagar un lloguer a la nostra ciutat. No ho fan, naturalment. Ja els va apuntar el camí una responsable política de l’Ajuntament fa un temps: se’n van a Rubí,  Cerdanyola o més lluny.

Això ja no té remei. Però encara ens queda una llenca de terra per urbanitzar. Aprofitarem per debatre com tanquem urbanísticament el municipi i avançarem noves idees que apuntin camins diferents de fer ciutat? O seguirem especulant sobre el model de ciutat?

 
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?