Música i magdalenes

Fa uns dies, al TA, durant el concert "Excepcional" de The Waterboys, vaig reviure en directe Fisherman's Blues, la meva cançó predilecta del 1988

Després d'un dinar d'amics, combatem la intensa calor amb una immersió a la piscineta de l'amfitriona. Per ser honest, jo no m'hi fico, però m'ofereixo per immortalitzar el moment amb una foto, i em poso a cantar Twisting by the Pool dels Dire Straits, una de les meves moltes "cançons d'estiu", que, de fet, feia anys que ni hi pensava. Les cançons (d'estiu o de qualsevol estació), com les "magdalenes" de Marcel Proust al seu màgnum opus "A la recerca del temps perdut", ens poden teletransportar al passat amb una immediatesa aclaparadora. I és, sobretot, quan ens enxampen desprevinguts, mentre escoltem la ràdio, per exemple, que ens colpegen més fort. La qual cosa em recorda la famosa frase de Bob Marley: "Una cosa bona que té la música és que, quan et colpeja, no et fa mal." La música, com l'olor o el gust, té aquest gran poder mnemònic. Fa uns dies, al TA, durant el concert "Excepcional" de The Waterboys, vaig reviure en directe Fisherman's Blues, la meva cançó predilecta del 1988, i ara, mentre escric, també recordo Atmosphere de Joy Division (1980), The Look of Love d'ABC (1982) i True de Spandau Ballet (1983), cançons lligades a moments inoblidables viscuts a l'institut i a la universitat. I també em ve al cap Here Comes the Sun de The Beatles, de quan tenia 7 anys i em banyava amb una petita ràdio col·locada sobre la tapa del vàter, o, quan ja m'havia establert a Catalunya, Sota una col de l'Adrià Puntí (1999). Són algunes de les cançons que m'han marcat la vida. Us proposo doncs un repte per a aquest estiu: que feu una recopilació de les vostres cançons "proustianes" (una per any amb un breu escrit explicant-ne el motiu). Us ho passareu molt bé, i segur que també serà una bona teràpia. Molt bon estiu!

 
Comentaris

Destaquem