Nens especials

Sóc molt amic d’unes quantes famílies amb fills amb discapacitats físiques i/o psíquiques. La veritat és que m’admira l’alegria, la sinceritat i el cor d’aquests infants i la fortalesa i l’entusiasme dels seus pares. No sempre és fàcil acollir la notícia que estàs en estat d’un infant amb dificultats. Recordo el testimoni de la Montse que m’explicava com, al principi, es trobava molt desanimada. Per què a mi? -es preguntava molts cops-. Quin futur tindrà aquest infant? La resposta li va venir en la consulta del seu pediatre, llegint un cartell on deia: “Déu envia nens especials a persones especials”. Això li va fer canviar la perspectiva i us puc dir que és una mare que em fa treure el barret, tot un testimoni.

Ella m’explica que un fill amb discapacitat ha estat el do més gran per la seva vida, que l’ha ajudat molt a centrar-se en el més important. Ella és una dona molt vital i m’agrada molt quan explica amb un somriure anècdotes del seu fill. Aquest nen li ha transformat la vida.

El meu més sincer reconeixement per tot el que aprenc d’aquests nens i de les seves famílies. Sou uns nens molt especials per la nostra societat.

Us necessitem!