No més traïcions dels líders

Un dels elements que aquests dies s'ha posat damunt de la taula ha estat la necessitat d'acabar amb el règim del 78, un règim nascut del final del franquisme i que ha anat imposant un projecte d'Espanya autoritària, centralista, uniforme, de baix nivell democràtica dirigit pels hereus del règim franquista, el PP, amb la col·laboració de Cs i la complicitat del PSOE.

Moltes de les persones que el dia 1 d'octubre protegíem les urnes de la violència policial ho fèiem conscients de la importància de trencar amb aquell Estat. A la Floresta prop de 500 persones es van distribuir en els tres centres de votació de manera pacífica, amb una actitud festiva però molt conscients del que s'estava vivint. Això es va repetir en milers d'escoles del país, i les notícies de la violència policial no van arronsar ningú dels que érem allà per garantir la votació.

Posteriorment hem escoltat astorats a gent defensant la violència policial i hem sentit vergonya. Vergonya de pertànyer encara a un Estat espanyol repressiu i democràticament tan deficitari. Vergonya d'una Unió Europea farisea còmplice per omissió de la repressió d'aquest Estat. Difícilment podrem oblidar tanta barbàrie ni tanta mentida!

Però hem sentit també orgull. Orgull de la gent d'aquest país que ha superat la por dels vençuts i ha plantat cara a un estat autoritari.

En Xirinacs ens advertia de la traïció d'uns líders que durant la transició van rebaixar les aspiracions de moltes de les persones d'aquest país que es van mobilitzar per trencar amb el règim franquista. Molts dels nostres mals venen d'aleshores i difícilment podrem acceptar noves traïcions.