Nova temporada del Teatre-Auditori

Encara amb la música de Il barbiere di Siviglia de Rossini ressonant ens arriba l’anunci de la 18ena temporada que començarà el proper 30 de setembre. L’alcaldessa Mercè Conesa s’estrena amb això de les arts escèniques. L’acompanyen el regidor de Cultura Xavier Escura i el director de l’Organisme Autònom Municipal Centre Cultural Sant Cugat (OAMCCSC) Pep Tugues que fa d’amfitrió i presenta a la premsa els 41 espectacles que es podran veure en el propi teatre, la sala, el vestíbul i el cafè i allò que ara s’anomena OFF teatre-auditori a la Casa de Cultura i el Teatre de Mira-sol. A hores d’ara no sabem si els altres espais de la xarxa polivalent (La Floresta, Les Planes) tindran programació, però tot fa pensar que la cosa no està per aquestes alegries.

Segons ens diuen als membres del Consell de l’esmentat organisme, en una reunió realitzada el dia abans d’aquesta presentació, 48.265 espectadors han anat al Teatre Auditori per la programació estable, 4.379 per l’hora de música (feta a l’Aula Magna de l’Escola de Música) i per activitats complementàries (assaigs públics, xerrades de presentació, etc.), 9.887 alumnes dels centres educatius, 30.355 persones per cessió d’espais (entitats, empreses), 11.869 per programes de ciutat que totalitzen els 104.755 usuaris d’aquest complex cultural a les quals cal afegir els 9.269 del cicle de cinema d’autor que es fa en dues sessions cada dijous a una de les sales del cinemes Sant Cugat. Si pensem amb les activitats de l’Escola de Música amb una xifra que no conec i els 148.121 visitants de la Biblioteca Central Gabriel Ferrater haurem de convenir que aquest espai de la ciutat és d’una importància, almenys numèrica, considerable que situa el Centre com un baròmetre de la vida cultural de la ciutat i amb unes perspectives a curt termini encara més importants quan s’inauguri la nova sala de l’acabat i fantasmagòric conservatori de música.

La nova programació confirma la línia de l’equip del TA en els darrers anys. Espectacles per a tothom, apostes per crear públic nou, recerca de la comercialitat digna per fer caixa, pocs experiments i una quota per les entitats pròpies. Dansa, clàssica i contemporània; espectacles per la família, entesa com una cosa molt àmplia i mal.leable. Clàssica amb les dues presències imprescindibles de l’orquestra de la ciutat; un de màgia perquè no en falti; teatre amb clàssics i moderns, 9 (3 en castellà); una òpera dels magnífics amics de Sabadell; música amplificada, cançó (ja no nova), jazz a la cubana, lírica, gospel i experimental; sarsuela, que no falti una ració; jazz de petit format i teatre poètic a l’off.

Com ja vaig dir en aquest consell i he escrit diverses vegades falta més música clàssica o culta (com vulgueu anomenar-la) que doni entrada a molts aficionats de la ciutat que volen eixamplar les seves exigències en aquest sentit. Tot el suport a l’Orquestra Simfònica Sant Cugat per trajectòria i mèrits propis però, simultàniament, més música clàssica al TA. És una assignatura pendent que aconsella equilibrar la programació.
 
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?