Ossos que conformàven cossos

Ossos.
Museu del Monestir.
St.Cugat del Valles.
Del 3/10 al 12/12 del 2018.
Ossos que conformàven cossos.
Esdevenien així en la carn visible dels habitants de viles medievals.

La conca dels ulls, ara buida i fosca, un dia va contenir glòbuls oculars de colors diferents, llestos per fer servir. Per mirar, envejar, desitjar, admirar. Un somriure o un orgasme lluïen en aquell crani, que en el remot viatge al passat sostenia una cara, descarnada ara.

Un os que va esdevenir en cuixa un dia. Una resta òssia d'una mà que en el seu moment va acaronar, va demandar ordre o va expressar solidaritat. Un passat que ens explica en quines condicions vivien a l'època medieval, que menjaven, de què morien. Ens aporta llum històrica i en el meu parer ens qüestiona a nosaltres, espectadors de la mostra i habitants d'un altre temps històric, que és ésser humà. Que significa que totes les circumstàncies que ens lliguen a un moment Històric i social, amb totes les limitacions que això significa, puguin definir els nostres hàbits, actes, afectes o manies?

Que és ésser humà? Tant divergim dels nostres avantpassats mostrats en aquesta exposició?

La mà viva d'ara s'acosta i acaricia l'esquelet fred de la mà medieval, protegit pel vidre de la vitrina expositiva, no som diferents li expressa, som fills de les circumstàncies que ens ha tocat viure, li diu. Som fruit d'aquests avis i àvies medievals i la Història és la rebesàvia de tots. El plat on mengem avui s'assembla moltíssim en la seva funció, al que d'altres homes i dones d'altres èpoques utilitzaven. Exposicions com aquesta ens acosten aquesta realitat i és molt d'agrair.