'Paquita, la del barrio'

Eren àvies, mares i filles i totes van reivindicant una Floresta feminista
'Paquita, la del barrio'
Eren àvies, mares i filles i totes van reivindicant una Floresta feminista

El dia de la dona treballadora moltes dones florestanes van trobar-se al Parc de les Dones per commemorar una de les diades amb més potencial de transformació social. Eren àvies, mares i filles i totes van reivindicant una Floresta feminista.

 

L'endemà vaig anar al mercat de la Boqueria a visitar la Paquita. Em va dir que no havia fet vaga el dia 8 de març. Em va dir que ella no ho necessitava perquè a casa seva ella decidia el que es feia. Va sortir a la conversa la doble jornada de feina, la laboral i la de casa i va reconèixer que sí, que això era així, però que no podia fer res perquè sempre havia estat així.

 

Deia que eren les generacions més joves les que havien de canviar les coses. Vaig compartir amb ella el record de ma mare i les meves germanes fent feines a casa mentre nosaltres, els homes, érem alliberats d'aquella responsabilitat. Vaig recordar com era d'incòmode per a un adolescent aquella evidència de desigualtat, aquells privilegis, que anaven més enllà de les feines de casa, tot pensant que si haguéssim hagut d'esperar generacions més joves, poc s'hauria avançat.

 

Vam parlar de llibres, dels llibres que les dones havien escrit... En un paper vaig escriure-li tres títols que sabia que eren referents obligats: El segon sexe, de Simone de Beauvoir, La mujer habitada, de Gioconda Belli, i La pequeña diferència i sus grandes consecuencias, d'Alice Schwarzer. Ella es va guardar el paper al davantal i vam quedar que un dia aniríem plegats a l'espai Contrabandos a mirar llibres.

 

A punt de marxar vaig recordar la Paquita la del Barrio. Li vaig demanar el paper que s'havia guardat al davantal i vaig escriure el seu nom convençut que en escoltar-la no podria evitar un somriure.



Comentaris