Per a qui ho fem?

Des de fora del món casteller sovint sorprèn que la terminologia que es fa servir no s’assembli més a la que s’utilitza en l’àmbit esportiu. Per exemple, del que els castellers en diem “assaig”, com un grup de teatre, una orquestra o un cos de dansa, els neòfits en diuen “entrenament”. O per a les trobades castelleres preferim fer servir “actuacions”, com a espectacle cultural que són.

La dicotomia entre esport i cultura la majoria dels castellers la resolen afirmant que els castells són cultura i que fer servir la terminologia esportiva és una aberració.

Les actuacions castelleres es fan de manera gratuïta i en places obertes. L’única excepció és el Concurs de Castells de Tarragona, que es fa en un espai tancat i, si el volem veure en directe, hem de pagar.

Però què passa quan plou? Quan es preveu que la possibilitat de pluja és molt elevada, l’amfitrió busca un lloc cobert com a alternativa a la plaça a l’aire lliure. Sovint això vol dir actuar a la sala d’assaig de la colla local, un espai clarament inadequat perquè hi accedeixi el públic no casteller. Segons el meu parer, en aquest cas, els que veuen els castells com un esdeveniment cultural no recorden que la majoria dels actes culturals que es fan a l’aire lliure, si plou, se suspenen directament, perquè sense públic l’espectacle no té sentit. En cas de pluja, el món casteller imita l’esport sempre que pot: fem-ho peti qui peti, tant si hi ha públic com si no.

La pregunta a l’aire és “Per a qui fem els castells?” Si la responem, sabrem si els castellers ens creiem de veritat que fem cultura o no la fem.

Raül, et volem a casa!