Per Nadal fem el Poema

Ha estat un dels Poemes de Nadal més bells que he presenciat mai

L'espectacle poètic i musical basat en el Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra va venir a Valldoreix el 30 de novembre. Deixo la crítica artística per l'admirat Eduard Jener, que del tema, en sap un niu més que jo. Sí que parlaré, en canvi, de les sensacions que m'ha despertat a mi.

Ha estat un dels Poemes de Nadal més bells que he presenciat mai. La posada en escena de la Teresa Canas desperta la sensibilitat i l'emotivitat de l'espectador. Amb uns rapsodes sobris i alhora melòdics, compaginaven moviment i paraula a la perfecció. Un somriure, una mirada en el moment just. La Montse Soto, la Carme Ballesteros, en Pep Miramunt i el Ferran de Juan omplien entre els quatre la meitat de l'escenari de la Nau.

L'altra meitat hi estaven els músics del Quartet de corda Picasso amb la pianista Clotilde Manuel. Quina combinació de cordes i teclat més esplèndida! Quina compenetració amb els rapsodes més perfecta!

I, finalment, la soprano. Va sortir discreta, gairebé imperceptible, es va asseure en un racó que el Xavi de Watts -el tècnic de llum i so- la tenia mig a l'ombra i allà, quasi oblidada, s'hi va quedar. Però, quan li va tocar cantar, la veu potent i melodiosa de la Beatriu Llamas va il·luminar ensems escenari i platea més que els mateixos focus del tècnic. Feia posar els pèls de punta de l'emoció.

Sentir, per exemple El noi de la mare amb la seva veu és extraordinari.

Ja cap al final, jo anava pensant "Un violoncel. Aquí falta El cant dels ocells". Com si em sentissin! La van interpretar i la veu de la Beatriu surava entre els espectadors.

El 15 de desembre la tornen a fer a l'Escola de música. No us la perdeu.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem