Perill a la rambla de Jaume Sàbat

La gent gran i els infants hi passen despreocupadament, convençuts que aquella és una zona segura i sense perill
Perill a la rambla de Jaume Sàbat
La gent gran i els infants hi passen despreocupadament, convençuts que aquella és una zona segura i sense perill

Ja fa una bona colla d’anys que existeix la rambla de Jaume Sàbat, a Sant Cugat. Exactament vint-i-un. Es va inaugurar l’11 de març de 1995 en homenatge al mestre pastisser Jaume Sàbat, que havia mort dos anys abans després de tota una vida al capdavant d’un establiment que avui, conduït pels seus fills, continua essent una de les icones comercials de la ciutat.

 

Són moltíssims els santcugatencs que, tot i resultar-los difícil dir el nom d’alguns carrers del centre urbà, saben perfectament on és la pastisseria Sàbat. Especialment, és clar, l’establiment del carrer de Santiago Rusiñol. Però retornant a la rambla de Jaume Sàbat, cal dir que hi ha un problema que caldria solucionar.

 

Situada entre la rambla del Celler i el carrer del Dos de Maig, la rambla de Jaume Sàbat és una drecera utilitzada per infinitat de motoristes. Els més assidus són els repartidors de pizza provinents d’un establiment proper, però n’hi ha molts d’altres. N’hi ha prou d’asseure’s una estona en un banc o en una de les terrasses que hi ha, per comptabilitzar el pas sistemàtic d’un gran nombre de motos. No hi hauria res a dir si aquesta rambla fos un carrer obert al trànsit rodat, però no ho és. És un carrer de vianants al qual només tenen permès accedir-hi els veïns que tanquen el cotxe en algun dels garatges que hi ha.

 

Ignoro si fins ara s’hi ha produït algun accident, em sembla que no, però el perill hi és, perquè és una zona tranquil·la on la gent que hi passa, especialment la gent gran i els infants, ho fa despreocupadament, és a dir, convençuda que aquella és una zona segura i sense perill.

 

Però el perill hi és, perquè les motos hi circulen a gran velocitat i un dia hi haurà un accident arran del qual ens preguntarem com és que aquesta circulació era permesa i correrem a prendre mesures perquè no torni a passar. Sortosament, com dic, no ha passat res. Però una moto pot fer molt de mal i em sembla que caldria actuar.

 

No és qüestió de posar el focus només en els repartidors de pizza, que com tots sabem sempre tenen pressa, sinó també en els altres motoristes incívics que fan el mateix. Amb relació als primers, n’hi hauria prou de cridar l’atenció a l’establiment, però pel que fa als segons caldrà que l’Ajuntament prengui una mesura més dràstica. Amb civisme tot seria més fàcil, tanmateix hi ha motoristes per als quals un carrer de vianants és una via lliure de cotxes i semàfors a través de la qual s’hi pot fer més via.



Comentaris
Santiago fa 11 mesos
El que es descriu no és pas nou. Fa anys que passa. Els diferents governs municipals no han fet res útil al respecte. I els veïns? Jo vaig optar per apuntar el cas més evident. Vaig ser un dels primers clients de la pizzería però vaig acabar escrivint-los. No els tornaria a comprar una pizza fins que els seus motoristes no respectessin les normes de circulació. Fa prop de quinze anys que els cinc de casa no mengem una pizza feta en aquell establiment.. Suposo que si les pizzes encara es venen es perque a la resta de santcugatencs no els importa a qui li compren. Deixeu-los sense clients i ja veurem com condueixen les motos.