“Peus de brioix”

A les persones bones els diem que tenen peus de brioix

Una de les imatges més antigues de la nostra parròquia és la Mare de Déu del Bosc. Possiblement és del s. XII i prové de l’ermita de Santa Maria de Gausac (o del Bosc). És una imatge a la qual se li té molta devoció (només cal veure el nombre d’espelmes que li encenen). Algun cop, he sentit, fins i tot, alguna santcugatenca que sospirant exclamava: “Ai Mare de Déu del Bosc!”. Us animo al fet que la vingueu a visitar i que l’observeu amb detenció. És una imatge molt maca. L’altre dia, mirant-la, vaig veure que tenia els “peus de brioix”. Aquesta expressió me la va ensenyar una senyora fa molts anys.

Un dia, assenyalant a una persona em va dir: “Mossèn, aquesta dona té els peus de brioix”. Jo li vaig preguntar si era una malaltia que desconeixia. Ella rient em va dir: “Nooo, Mossèn! Si t’hi fixes, gairebé totes les mares de Déu romàniques, com la de Montserrat, tenen els peus amb la forma d’un panet de brioix. A casa nostra, a les persones bones els diem que tenen peus de brioix”. Si contempleu la mirada del nen Jesús que seu a la falda de la Mare de Déu del Bosc, veureu una mirada neta, d’una persona amb peus de brioix. Estem en el temps de Quaresma, un temps de dejuni, perquè els nostres peus siguin més de brioix.

 
Comentaris

Destaquem