Privatitzar l’espai públic

Fa unes setmanes vaig llegir un article en l'edició en paper del TOT que em va sorprendre i, a la vegada, indignar. Una persona, que signava amb el càrrec que ocupa en una entitat local, s'alegrava que l'Ajuntament hagués tret taules i bancs del Parc central. No he confirmat l'actuació municipal, però l'observació que he fet de la zona indica que la informació no és falsa; a més, per què hauria de ser-ho?

El senyor s'alegrava que a partir d'ara el lloc ja no fos sovintejat per gent aliena al barri i fins i tot a Sant Cugat. Després s'estenia amb una sèrie de disquisicions sobre el pagament d'impostos a la ciutat i el dret, en funció d'això, de gaudir o no dels equipaments municipals. Deixo això al marge, no mereix una sola ratlla. Ara bé, el tema de qui té dret a gaudir del Parc central em sembla simptomàtic i greu. Qui té dret a gaudir d'un espai públic? Doncs, tothom. Sempre i quan es respectin unes mínimes regles d'urbanitat. El Parc central no és només dels qui hi viuen més a prop. Les plusvàlues que genera el creixement urbà no són només d'uns pocs. Que, potser, alguns veïns tenen por que la visita de gent aliena al barri depreciï el valor dels seus habitatges? Ho dic perquè, segons aquest escrit, no semblava que aquesta opinió fos només del seu autor.

Ja n'hi ha prou d'aquest corporativisme, que en aquest cas té també un component classista. Només faltava que l'autor en qüestió digués que el Parc s'omplia els caps de setmana de llatinoamericans. Ja hem vist com als darrers anys molts metres quadrats de places i carrers es privatitzaven per poder seure-hi a beure o menjar. Ara només faltaria que en privatitzéssim d'altres perquè els veïns així ho volen.