Quan democràticament vam deixar de ser demòcrates

Diguem-los que la vertadera moral no és al seu bàndol
Quan democràticament vam deixar de ser demòcrates
Diguem-los que la vertadera moral no és al seu bàndol

La negació d’una sobirania per una voluntat pro individu de lliure realització vital i sense límits últims pot tenir el seu sentit i la seva coherència moral (si un és anarquista). La negació d’una sobirania com a conseqüència de la voluntat d’imposició d’una nova, en tant en tant es replica en una forma més petita però exactament igual que l’anterior i s’impedeix la lliure elecció de l’individu en nivells posteriors i per tant aquells que deien ser imposats passen a ser impositors, és una contradicció moral i ideològica completa que fa decaure qualsevol argument independentista.

 

He d’avisar: No tinc por. Existeix un ànim en el meu ésser i una necessitat vital de dir el que molts han callat, de fer una lluita ideològica que no s’ha fet. La mentida ha guanyat a la veritat i els instints primaris han guanyat a la raó. La reivindicació de la legitimitat moral i social de la constitució com a text vàlid és un d’aquells debats que filòsofs del dret expliquen sense despentinar-se. En aquest mateix segon totes les cartes magnes dels països democràtics del món tenen una legitimitat del subjecte sobirà (el poble) plena, i en tant en tant aquest no la canvia, la valida recurrentment. 

 

Tot es corromp quan la paraula democràcia és presa d’aquells que són els seus més ferms enemics. Mostra d’això la tenim quan una part d’aquesta sobirania s’erigeix com a única figura que defensa una falsa veritat moral que està per sobre de la resta. Quan aquest ens declara la invalidesa de la llei adoptada per la sobirania lícitament i passa a establir una nova legislació que paradoxalment sí que imposa els seus subordinats i aquells tenen l’obligació de seguir (Mossos, Alcaldes, Directors).

 

En la nostra realitat existeixen lleis sense democràcies, però no existeixen democràcies sense llei. Fem la lluita que ells no volen fer. Diguem-los que la vertadera moral no és al seu bàndol. Diguem-los que el logos l’han perdut definitivament.



Comentaris
Jaume fa 2 mesos
Carai noi. Quina sort estar en posessió de la veritat !!!! Com t'ho has fet ??. Potser per ciència infusa rebuda dels grans possessors de la veritat com el Ribera o l'Arrimadas ????. Que Déu te la conservi per molts anys !!!!