Quan no pares

Cada dia, a la PAS (Plataforma Animalista de Sant Cugat) rebem més avisos d'animals atropellats a la nostra ciutat

Vas conduint, potser una mica ràpid. Bades un moment i de sobte, un cop. Què haurà sigut? Paro? Potser caldria però... Tinc pressa i segur que no ha estat res. I és que parar aquí, ara, és complicat. Massa tràfic. I mira quina hora és, em tancaran la botiga i encara no tinc res per sopar. A més, a casa m'esperen i tinc tantes coses per fer. Sí, millor vaig passant, segur que no ha estat res.

Cada dia, a la PAS (Plataforma Animalista de Sant Cugat) rebem més avisos d'animals atropellats a la nostra ciutat. En la majoria d'ocasions ja són morts. En altres, poques, encara agonitzen quan arribem. Fem el cor fort i, malgrat la sang i el panorama que ens trobem, sortim corrents cap a urgències amb l'esperança que aquesta vegada ens en sortirem. Però no, de nou és massa tard "si l'haguéssiu portat fa unes hores... Ara ja no hi podem fer res".

Quan no pares passen coses. Quan no pares hi ha dolor, desemparament, por, fred, indefensió, mort. Quan no pares, arrabasses l'oportunitat de sobreviure que tenia aquesta nova víctima de l'asfalt. I l'has deixat allà sola, si tu. L'has abandonat sense opcions, sense esperança, espantada i patint. Amb sort s'arrossegarà a algun racó tranquil on s'anirà apagant lentament mentre pateix l'inimaginable. No hi ha excuses per no parar, no hi ha res que justifiqui aquesta falta d'humanitat. I si aquestes paraules no et fan reflexionar i la propera vegada, no t'atures, potser l'humà que llegeix al teu costat aquestes mateixes línies serà prou persona per anotar la teva matrícula, per increpar-te i per trucar-nos a nosaltres i demanar l'ajuda que tu has negat a un ésser a qui li devies, com a mínim, haver parat.

 
Comentaris

Destaquem