Què és primer, l’ou o la gallina ?

Estic llegint reposadament el darrer exemplar del Món Sant Cugat; en concret el reportatge sobre el sector empresarial. Molt interessant i molt ben documentat, la veritat.

Però des de la introducció a la pàgina 45 hi ha un plantejament de fons del que discrepo i que es resumeix en la frase de la pàgina 66 on diu “Sant Cugat no ha estat mai un referent en la indústria, un factor clau per entendre la seva configuració i model de ciutat”.

Em sembla que el tema ha estat just a l’inrevés.

És en un moment de la història que hom decideix el model per Sant Cugat. Va ser amb l’alcalde Barnils (1965-1975) que es planteja un poble residencial, amb qualitat de vida i que pugui acollir persones de nivell, més que en quantitat, lluny de les tendències de l’època on els pobles i ciutats absorbien tot tipus d’indústria productiva amb l’arribada d’ingent quantitat de treballadors, mà d’obra barata, que s’havia d’allotjar en grans i massificats edificis.

A Sant Cugat es va desestimar la implantació d’aquestes indústries i es va obrir només a aquelles que en aquell moment podien oferir certa innovació tecnològica i mínima contaminació.

Aquest embrió de model va anar evolucionant i, amb la urbanització de l’extens terme municipal que tenim, es va poder dotar a Sant Cugat de l’espai necessari per acollir indústria selecta i construir els edificis per les persones que han volgut compartir aquest espai amb gran presència de zones verdes i envoltada de natura.

Podríem dir que Sant Cugat som la ciutat i tenim la indústria que hem decidit ser i tenir. Una altra cosa seria entrar en les consideracions socials d’aquest model. Avui no toca.

 
Comentaris

Destaquem