Què hi passa a les Planes?

El que volem els veïns i les veïnes són actuacions, sentir-nos atesos, cuidant l'entorn privilegiat en què vivim

No és el primer cop que escric en relació a l'apatia de l'administració en referència al manteniment de l'espai públic a les Planes, però no per això deixaré de fer-ho. No crec gaire en la dita que és un tema de manca de temps; com en la majoria de les situacions de la vida, és una qüestió d'empatia i d'interès.

La situació paisatgística i arquitectònica del barri fa que requereixi un manteniment sensiblement diferent. Si a aquest fet li sumem els anys d'abandonament, el resultat de l'equació és sense dubte igual a menys zero.

Són força nombroses les evidències que ho acrediten. La llista seria interminable! Aquí en teniu algunes:

  • Deteriorament dels carrers. Sense anar més lluny aquesta mateixa setmana s'ha quedat atrapat un altre cotxe al carrer de Verònica. No és el primer i pronostico que tampoc serà el darrer.
  • Els despreniments de terres, després de les pluges del novembre passat, que encara envaeixen les zones de pas.
  • Bancs i punts d'informació per poder atendre les necessitats del veïnat que fa mesos que vam demanar.
  • L'enllumenat públic que depèn exclusivament de l'Ajuntament. Quatre anys ni més ni menys reclamant la seva l'atenció.

Tot això ha estat comunicat diverses vegades als consells de barri i als responsables de l'Ajuntament, però el cert és que la utilitat d'ambdues vies és com a mínim deficient.

Seria molt fàcil i poc meritori fer demagògia, però seria ineficaç fer-ho. El que volem els veïns i les veïnes són actuacions, sentir-nos atesos, cuidant l'entorn privilegiat en què vivim. Us emplaço a vosaltres, aquells que teniu la vareta màgica per assolir-ho, a reflexionar, a desenvolupar el sentit de pertinença i orgull.

Depèn només de vosaltres.

 
Comentaris

Destaquem