Quines ganes de sentir-te, Raül

Dimarts passat començava el judici de la vergonya. Entre velluts i togues i enmig d'una flaire intensa de naftalina, ens va arribar una glopada d'aire fresc quan vam veure els nostres companys i les nostres companyes després de mesos tancats a la presó injustament. Els vam veure a través de la televisió però almenys els vam veure.

Feien bona cara, suposo que quan saps que no ets un delinqüent i que et fan seure davant d'un tribunal de justícia per les teves idees, la fortalesa i la dignitat fruit del compromís i de la coherència política t'il·luminen la cara i la llum sempre afavoreix.

A nosaltres també se'ns va il·luminar la cara d'esperança i orgull quan vam sentir la seva veu. La veu de l'Oriol Junqueras deixant clar que és un pres polític i que no renunciaria mai a les seves conviccions democràtiques, que votar no és cap delicte i en canvi impedir-ho per la força sí i que ell assumeix conscientment la responsabilitat plena d'haver organitzat l'1-O. També vam sentir la veu del Quim Forn desmuntant una a una les mentides, imprecisions intencionades i manipulacions d'un fiscal i d'una advocada de l'estat que parteixen de la base que el partit ja s'ha guanyat abans de baixar de l'autocar i per tant no cal esforçar-s'hi gaire.

I avui també estem nerviosos, perquè per fi sentirem la veu del nostre estimat Raül Romeva. Coneixent-lo sé que no hi haurà retrets, ni excuses, ni un pas enrere. Avui sentirem un home convençut en què per la via del diàleg, la pau i la democràcia un poble té dret a exercir l'autodeterminació. Avui el Raül ens parlarà d'esperança i de llibertat. Ell té ganes de declarar, nosaltres tenim ganes de sentir-lo.