Potser vaig errat però penso que en un moment de prosperitat s’haurien alçat moltes veus invocant patriotismes de tota mena i fins i tot allò tan nostre de llengua, cultura i país. Però ara devem estar tan malament que la crisi econòmica és sobretot moral. Ens deu passar com a Esaú (vegeu Gènesi 25, 33) que, esgotat per l’esforç, va dir al seu germà Jacob: “M’estic morint de fam. De què em serveixen els drets de primogènit?”. No els va donar cap valor i se’ls va vendre per un plat de llenties. És clar que un plat d’estofat de llenties no es pot comparar amb l’estofat dels milionaris d’Eurovegas.
Però entorn d’aquests paradisos d’oci, planter de ludòpates i de diner de difícil control, es formen anells de misèria. Adéu a tot l’esforç dels meus amics de Sant Cosme del Prat per regenerar el seu barri! Ronden voltors: alarma!