Rosetó de Pasqua

Són prop de les sis de la tarda. Estic dins del Monestir. Falta poc per obrir la porta però m’hi resisteixo. Contemplo el rosetó de la nostra església. El sol comença a pondre’s, els raigs de llum el traspassen directament i l’Església queda tenyida pel seu festival de colors. La pedra grisa del Monestir pren nova vida embellida per la llum tintada del rosetó. Més tard, quan es farà de nit, el rosetó s’apagarà i els colors vius deixaran pas al vidre fosc. Obro la porta de l’Església i surto caminant cap a la plaça d’Octavià. Està plena de persones que venen i van. I em pregunto: Com està el rosetó de la nostra vida? Hi ha colors o és vidre fosc? Hi ha llum en el nostre interior?

Estem a Setmana Santa i la notícia no pot ser més bona. Déu s’ha fet un de nosaltres i ha volgut experimentar les nostres foscors per a poder-nos vivificar. Celebrem la resurrecció de Jesús, una victòria per a tot el món. Una llum nova que vol que tots els rosetons de la nostra vida personal, familiar, social, nacional s’omplin dels més bells colors. Ell ofereix humilment aquesta llum i, si l’acollim, experimentem un festival de colors en la nostra vida. De tot cor us desitjo una Bona Pasqua!