'Maps to the stars': La cara fosca de la fama

I quina és aquesta? Amb quins ulls es mira quan ja només se sap mirar des de l’exterior? Perseguits pels propis fantasmes desatesos (i literalment escenificats a la pantalla), els delirants i alienats personatges de la nova pel·lícula del cineasta canadenc David Cronemberg (Crash, Promeses de l'est) dibuixen un mosaic fascinant, contundent i extravagant entorn el decadent univers que envolta la fama a Hollywood.

Estranya i extremament suggeridora, Maps to the stars aconsegueix fer conviure l’humor més fosc amb potents tints de tragèdia grega per retratar un paisatge humà extremament marcat per les aparences i el buit interior que, naixent de la psique i de les seves trampes, s' expressa des de sinistres secrets, traumes, angoixes, ambicions i obsessions extremes.

Unes interpretacions impressionants –entre les quals cal destacar una absolutament genial Julianne Moore (Still Alice) – condueixen un relat hipnòtic i molt singular que, amb to de faula molt obscura, dissecciona la decadència que co-habita amb la fama.

Una actriu en hores baixes (Julianne Moore), un nen estrella recentment sortit d’un centre de desintoxicació (Evan Bird), un extravagant terapeuta d'estrelles (John Cusack) o una jove a la que acaben de donar d'alta a un psiquiàtric (Mia Wasikowska) són alguns dels personatges que, emocionalment al límit, poblen aquest obscur conte de visió despietada sobre la “meca de la fama”; un univers altament deshumanitzat que Cronenberg construeix sense pèls a la llengua, amb una narrativa molt personal i a partir del guió escrit per escriptor Bruce Wagner (que adapta aquí la seva pròpia novel·la). Una pel·lícula amb moltes capes, cruel i exquisida.

Web

Tràiler

Segueix Diana Comas a Twitter (@CbaDiana)