Sant Cugat expulsa els seus joves

Segurament molts joves, i no tant joves, han hagut de marxar de Sant Cugat per no poder accedir a un habitatge. No ho discutirem, però aquest tema ha estat omnipresent en la campanya municipal i un dels punts centrals del debat. Uns acusant uns altres d'aquest fet i els altres intentant defensar el seu model de ciutat i justificant tot el que han fet per compensar-ho.

És cert que una especulació salvatge i sense aturador ha potenciat un tipus de construccions d'alt standing a un nivell de preus inassumible per molta gent. És el lliure mercat diuen alguns, però la realitat és que ens hem passat cinc pobles i que el punt just estaria en una situació intermèdia, ja pràcticament impossible de tornar-hi.

Però em sembla que centrar aquest fet només amb els preus dels habitatges és simplificar excessivament el problema. Jo el veig molt més profund i complex. La crisi de fa ja deu anys ens ha deixat un mercat laboral totalment en precari, contractes escombraria, sous de misèria, inestabilitat laboral, autònoms i professionals lliberals treballant gratis si cal...

I això és el que realment ha expulsat la nostra gent de Sant Cugat, de la mateixa manera que els anirà expulsant d'allà on vagin, cercant preus més econòmics, fins i tot expulsant-los de Catalunya havent de fer les maletes per retrobar aquella dignitat que aquí ens han pres.

I això és el llegat que deixarem als nostres fills i néts, mentre nosaltres anem marejant la perdiu, parlant dels models de ciutat o fent propostes irrealitzables. Cada vegada més joves plens de talent i formació cercant un futur ben lluny.