Sant Jordi fora de casa

El dia de Sant Jordi em vaig llevar amb el missatge d’una amiga que deia ‘Avui és Sant Jordi i som al Regne Unit’. Certament, per a molts el 23 d’abril és el dia més bonic per viure a Catalunya i se’m va fer estrany ser fora de casa.

He celebrat totes les diades de Sant Jordi al carrer, des de la meva primera l’any 1997, quan la meva mare em duia amb aquelles motxilles en què es posa la criatura al davant. Cada any m’havia submergit entre una munió de llibres i una riuada de persones al centre de Barcelona, tot i que des que vaig venir a viure a Sant Cugat, s’ha anat fent cada vegada més necessari ser també a la plaça Octavià. A la nostra ciutat, la passió de Sant Jordi es viu amb tanta intensitat com a la capital catalana, però amb més tranquil·litat, cosa que s’agraeix.

El buit de no ser a Catalunya el dia de Sant Jordi no ho salva ni el WhatsApp, ni les imatges a Facebook, Twitter o Instagram, com tampoc l’emissió en directe dels mitjans de comunicació a través d’Internet. Aquell dia, tant a mi com als meus companys que som al Regne Unit en el marc del programa ERASMUS+ de mobilitat internacional, ens mancava alguna cosa. Ara bé, més enllà d’aquest buit, puc tenir la certesa que el Sant Jordi 2019 arribarà (amb els partits llançats als carrers a la recerca del vot per a les eleccions municipals que tindrem a la cantonada).

Si aquesta va ser la meva sensació al llarg del 23 d’abril, no em puc arribar a imaginar què varen sentir Rull, Turull, Forn, Romeva, Junqueras, Bassa, Forcadell, Sànchez i Cuixart des de la presó o Puigdemont, Comín, Serret i Ponsetí des de l’estranger. Tant de bo puguin gaudir el Sant Jordi 2019 a casa, en què les roses grogues no siguin necessàries.