Sant Jordi mata l'aranya

Escric aquesta col·laboració 6 dies abans de Sant Jordi i en fa 3 que vaig formar part de la 7a taula d'escriptors de Sant Cugat que el TOT convoca i organitza. Una iniciativa que mostra la impressionant realitat d'aquesta ciutat que, acaben de confirmar, és la tercera a Catalunya amb la renda més elevada, 23.900 € per habitant.

Concentrar 55 autors/es de tots els gèneres no és una xifra intranscendent i, com està passant darrerament, alguns derivaven de la situació política o, per ser més exactes, del procés que porta el procés. Ja m'entenen. Raül Romeva no hi era, obvia i malauradament, però tenia representants que cobrien la seva absència física que no moral.

La festa de Sant Jordi va ser en el seu moment, any 1927, la iniciativa d'un editor valencià instal·lat a Barcelona, Vicent Clavel, que la Cambra Oficial del Llibre i el Gremi d'Editors i Llibreters van veure amb bons ulls i que va passar del mes d'octubre al mes d'abril, ajuntar Cervantes i Shakespeare, la llegenda del drac i de la rosa i un munt de coincidències i circumstàncies que amb el temps s'han fet indestriables.

No ens equivoquem. El dia del Llibre serveix perquè els que habitualment no compren llibres ho facin. No facin aquesta cara. La festa és entranyable i per res del món vull que desaparegui, ans al contrari fem-la cada cop més potent, però acceptin que la cosa no va estrictament de cultura sinó de festa. El llibre i la rosa, el país i l'amor.

En un món on cada cop la gent llegeix més (alguns només) a les diferents pantalles, la festa del llibre és una joia a protegir i, a més a més, és molt catalana, perquè és festa però es desenvolupa en un dia feiner. Si senyor!!