Sardenya

Sardenya

Avui, mentre la Laura, la Fiona i en Nico fan una escapada a l'illa d'Asinara, jo em quedo a Stintino, un preciós poblet marítim amb carrers presidits per fotos de pescadors de tonyina. M'instal·lo a la terrassa del restaurant Lu Fanali, on just a sota hi ha una platgeta gairebé deserta.

 

Haig de contestar uns correus urgents i és l'únic local que he trobat amb wifi. Demano "Un cafè latte e un panino al Pecorino" i, un cop enviats els mails, em poso a llegir el diari que he comprat per reactivar el meu oxidat italià: casos de corrupció política, violència de gènere, més caos a Veneçuela, la mort del gran Sam Shepard i, a l'apartat dels esports, els fitxatges d'estiu amb unes xifres obscenes, amb una foto del Ney rumb al PSG. I mentre sona el "Despacito" de Luis Fonsi, penso en els inevitables tentacles de la globalització.

 

L'endemà, anem a L'Alguer ("La Balçaruneta"), on, en un parell de botigues, comprem souvenirs "en català". Després de recórrer els seus bells carrers i lungomari, dinem a l'interior d'una trattoria. Els plats estan deliciosos, però un batalló de mosques ens aigualeix la festa ("las viejas moscas pertinaces" de Machado, cantades pel Serrat).

 

Mig-bromejant, pregunto al Nico, el més empipat pels constants assalts, si no se li acudeix cap remei per foragitar-les i poder patentar-lo i fer-nos rics com els seus ídols futbolístics. Somriu i comença a rumiar-hi. "I unes cortines mosquiteres de tota la vida?", diu la Laura... Ara sona el "Chan Chan" de Compay Segundo (que, al vespre, i salvant les distàncies, em divertiré fent-ne una versió adaptada a l'illa sarda). Finalment, però, ens donem per vençuts i marxem sense demanar postres.

 

"De Porto Torres vaig cap a Orosei. Arribo a Lazzaretto, vaig cap a Tortolì..."



Comentaris