Seguim treballant per combatre l’emergència habitacional a Sant Cugat

A sis mesos de finalització del mandat 2015-2019 i per tant arribada l’hora de fer-ne balanç, una de les coses de què ens sentim més orgullosos és d’haver aconseguit incloure en el debat polític l’emergència habitacional que pateix la nostra ciutat i en concret haver desbancat el mite que aquí no tenim persones i famílies desnonades i al llindar de l’exclusió social.

Anys enrere, quan ens referíem al preu dels lloguers a la nostra ciutat, automàticament ens venia al cap les dificultats per al col·lectiu jove, aquells nois i noies que havien d’endarrerir la seva emancipació perquè independitzar-se dels pares era inassolible econòmicament parlant. Avui els nostres fills i filles continuen tenint el mateix problema, però ara també moltes famílies pateixen aquesta situació.

Durant aquests anys de govern del PDeCAT ha estat impossible aconseguir tenir dades fidedignes sobre la incidència de l’emergència habitacional a la nostra ciutat Ha estat a través d’entitats com El Sindicat de Llogateres i de la gent que en l'àmbit particular ens ha posat al corrent que hem pogut conèixer de primera mà el calvari que viuen les famílies desnonades.

Disposar de dades reals i contrastades sobre tots aquests casos greus d’urgència social és fonamental. Així mateix, hem portat una iniciativa al ple per tal que s’estableixi un protocol d’actuació immediata per revertir aquesta situació, permetent-nos actuar de forma ràpida i eficient, assessorant les persones amb agents mediadors, oferint ajuts econòmics i disposant de prou habitatges socials per reallotjar les famílies afectades. Cal passar de la improvisació a la planificació.