Sí, gràcies, però no n'hi ha prou

Fa uns dies ens assabentàvem que el Congrés dels Diputats donava suport a una proposició de llei que insta el Govern espanyol a crear una categoria, en el Codi Civil, on es reconegui els animals de companyia com a "éssers vius dotats de sensibilitat" i a preveure reformes legals per a que, per exemple, no puguin ser objecte d'embargament en processos judicials com ho serien un sofà o una televisió. La primera reacció davant de notícies com aquesta és celebrar que la societat i les seves lleis avancin en matèria de reconeixement dels drets dels animals i en la seva protecció però, pensem-hi amb deteniment...

Que en ple s. XXI encara estiguem plantejant-nos si atorgar una categoria de NO COSA als animals i reconèixer que són éssers vius dotats de sensibilitat sembla ridícul. I més encara, si estem parlant d'aquesta capacitat de sentir, per què fer una distinció entre els animals considerats de companyia i els que no ho són? És que una vaca, un ànec, un porc o un cavall no la tenen?

Els animals que es troben en explotacions ramaderes, zoos, laboratoris, negocis de cria, espectacles, indústria de la moda, aquaris, etc., no poden quedar fora d'aquesta consideració. Tots els animals són éssers sensibles, com ho som els humans, i haurien de tenir dret a la vida, a la llibertat i a no patir.

Actualment, la normativa que afecta els animals varia molt depenent del territori. Ens trobem amb ordenances municipals, lleis autonòmiques i lleis estatals, un fet que provoca grans diferències entre unes zones i les altres. A Catalunya, per exemple, ja fa temps que els animals no són considerats coses. 

Necessitem una llei marc que garanteixi la seva protecció independentment d'on es trobin. Malauradament no hi ha una voluntat política real per abordar amb rigor, ambició i seriositat aquest tema i elaborar una reforma en profunditat en matèria de benestar animal. Associacions animalistes, activistes pels drets dels animals i les persones que formem part d'aquesta societat hem de seguir treballant, ser motor de canvi i exigir, als nostres representants, un compromís ferm i a l'alçada de la
nostra època.