"Silencio", de Juan Luís Jardí

Imatges evanescents, cinematogràfiques, de fotogrames que aturen el color dels seus cels en un vespre etern i lluminós. Instants aturats en fotogrames congelats. La mà del pintor és la que dota de moviment a les pintures amb sorprenents figures esbossades en primer pla que es repeteixen en diferents peces, tossudes a aparèixer per dotar de misteri i tensió entre les coses congelades, i l'aigua fresca brollant d'una font de muntanya. Teles silencioses i amb fragància d'enigma que atrapen l'espectador en una contemplació també muda, tranportant-lo a un univers de misteri en el qual cada signe és interpretat com a una invitació a penetrar en aquests llenços silents.

 

Cantonades, pedres, rètols, tanques publicitaries, torres d'aparells i estris electrònics en contraposició amb figures pensants, les quals ens encomanen la necessitat de mirar i no poder apartar ni un moment la vista de l'enigma lluminós, pendents de poder desxifrar el mutisme dels seus treballs.

 

Els fotogrames quiets de les seves pintures ens interroguen i ens demanen que situem la nostra també callada resposta entre el que diríem, o quin moviment o gest seria el nostre front a una escena que s'aturés un instant. En el qual es deixés de sentir el soroll constant que ens distreu de l'essencial: què és ser humà?, què és sentir? Els espectadors d'aquesta mostra ens demanem, entre objectes i traços inerts, quin és el nostre paper en aquest escenari callat.