Tenen més moral que l'Alcoià

Ignasi Bea, de CUP-PC, va deixar anar aquesta frase comentant l'acord entre PDeCAT-Demòcrates i ERC-MES per aprovar el pressupost municipal de l'any 2019. Sorpresa que una persona jove utilitzi aquesta expressió considerant que va néixer l'any 1944 a partir d'un enfrontament entre el C.D. Alcoy i el R.C.D. Español (així en castellà, eh!) quan els valencians perdien per 7-1 i l'àrbitre va xiular el final del partit quan faltaven 60 segons per acabar i els alcoians reclamaven per remuntar. En aquest cas qui és l'Alcoià i qui l'Espanyol?, o la moral la tenen els dos partits, o tres o quatre... perquè es creuen que podran tirar endavant el que signen? Probablement tothom, quan per necessitat o convenciment, signa un acord com aquest vol estar convençut que fa el millor o el que és possible. Optimisme desfermat? Estratègia circumstancial?

En qualsevol cas és obvi que calia aprovar uns pressupostos per funcionar i, espero que això que diré no es consideri excessivament possibilista: hi ha sempre raons d'immediatesa i exigència social que demanen que les coses no es quedin paralitzades. Vivim en una ciutat on la valoració ciutadana sobre el seu estat, segons la darrera onada de l'Observatori Sociològic, puja del 7,2 al 7,5 i la satisfacció de viure a Sant Cugat es manté igual, 7,9. Molta gent, però, es queixa de la difícil mobilitat, de la pressió fiscal creixent, de la inseguretat i, al mateix temps, veïns de Molins de Rei (La Rierada) o de Cerdanyola (Bellaterra) es volen incorporar al municipi quan, simultàniament, La Floresta inicia moviments per una descentralització ben argumentada.

Tenim més moral que l'Alcoià!