Tinc tota la raó

La qüestió és no admetre res de res del que ens diuen i demostrar que la raó universal en cosa nostra
Tinc tota la raó
La qüestió és no admetre res de res del que ens diuen i demostrar que la raó universal en cosa nostra

Amb tot aquest galimaties que estem vivint des de fa ja un temps, potser més temps del que ens pensem, se m'ha acudit reflexionar una miqueta sobre la manera que tenim, els homínids, de relacionar-nos entre nosaltres tot aprofitant la nostra suposada capacitat de raonar i dialogar tot aplicant-hi la nostra, també suposada intel·ligència i he arribat a una conclusió:

 

No tenim ni puta idea del que és dialogar, entendre als altres tot parlant de qualsevol tema, tampoc tenim ni punyetera capacitat d'escoltar tot el nostre oponent ens pot aportar amb les seves ocurrències. Intentaré explicar-me encara que no em doneu la raó, com és natural, jo tampoc us la donaré a vosaltres.

 

Escolto i veig tertúlies on intervé personal de suposat nivell i noto que mai es posen d'acord ni tampoc mai ningú és capaç de donar la raó l'altre tot rectificant la seva tesi encara que sigui parcialment i és que sembla que estan atemorits de perdre la seva raó, que és l'única. La millor forma de què l'altre no tingui possibilitat és cridar més que ell o parlar al mateix temps o interrompre la seva exposició.

 

Hi ha altres recursos com estendre's en el temps que els toca d'exposició o introduir tòpics sense massa sentit o recorre a la mofa o als tòpics en forma de titulars. La qüestió és no admetre res de res del que ens diuen i demostrar que la raó universal en cosa nostra i que els altres estan errats o són manipulats per no se sap quines forces o són directament uns manipuladors.

 

Donar la raó en tot o part durant una discussió és una feblesa i no toca demostrar al personal que som menys que ells.

 

No us esforceu: Jo tinc tota la raó, o no?



Comentaris